Hi havia una vegada un nin anomenat Max de nou anys al qui li encantaven les històries misterioses que el seu avi li contava. La història que més li agradava comença així.
En Pau un nin d’onze anys vivia amb els seus pares a una barraca petita dins el bosc.
Un dia un llop i una guineu arribaren furiosos i es dedicaren a destruir tot el que es trobaven al seu pas i mataren els pares del nin.
En Pau sense més remei, amb els ulls plens de llàgrimes va haver de fugir abans que el descobrissin. I així entre sanglots començar a córrer sense mirar al darrere. Va córrer i córrer fins no saber on es trobava. Quasi era fosc, s’escoltaven molts de sorolls i alguns animals com llops, corbs i mussols. Tenia tanta por que seguia caminant i caminant dins l’obscuritat. Ja estava cansat i devora d’un gran salze es va dormir.
Al dia següent quan despertà, va veure enfora un castell. Sense pensar-ho s’atracà molt aterrat i descobrir que allà vivia una família de gegants, en Pau tenia tanta gana que no dubtà en entrar a cercar alguna cosa per dur-se’n a la boca i molt trist va caminar per l’immens castell fins que trobà la cuina.
Allà trobà dos gegantets i molt amables li preguntaren: –Qui ets? En Pau s’aborronà i els contà la seva història.
Els gegants li prepararen un gran banquet, l’acolliren com un més de la família i li advertiren del perill que corria al bosc. En Pau es sentia més tranquil i protegit, però al mateix temps sentia la necessitat de venjar als seus pares. Els gegants veient la valentia d’en Pau decidiren ajudar-lo i li varen transmetre una força sobrehumana.
En Pau transformat va sortir a cercar als malvats. A la fi en Pau els va trobar i amb aquells poders va acabar amb ells ràpidament. Desprès va tornar a la barraca on eren els cossos dels seus pares sense vida. En Pau va utilitzar els poders per tornar-les la vida, no va ésser fàcil, però tant ho desitjava que ho va aconseguir, finalment els va tornar la vida. Fou una cosa meravellosa, en Pau ple de felicitat i goig va tornar al castell per contar la seva aventura els gegants. Els gegants es sentiren molt orgullosos. En Pau els va agrair el que havien fet per ell i la seva família.
A en Max li encantava aquesta història i mai no es cansava d’escoltar-la una i altra vegada, i el seu avi gaudia de veure’l bocabadat.
Fi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada