En Manel i na Xisca eren uns germans que vivien a Xina. Un dissabte de l’any 1888 varen planejar una excursió sense mapa. Varen començar a caminar per un gran bosc en el qual els arbres pareixia que tocaven el cel.
Quan se varen adonar eren molt enfora de casa seva, no sabien a on eren i es varen espantar molt. Na Xisca que era la mes petita tenia molta por, s’havien perdut!.
Caminant, caminant, varen veure una casa molt gran i bonica, s’hi varen atracar i varen tocar a la porta: “toc toc” i els va obrir un home que pareixia una bona persona. Li varen explicar el que els havia passat i aquell bon home els va deixar passar la nit a ca seva i els va presentar a la seva filla Akiro que tenia la mateixa edat de na Xisca i es varen fer amics amb ella. En Manel i na Xisca varen jugar amb ella i s’ho varen passar molt bé, fins i tot se varen oblidar de que s'havien perdut.
Al dia següent el pare de n’Akiro els va acompanyar al poble i va cercar la seva casa per poder explicar a la mare dels nens el que havia passat. Quan la mare els va veure arribar, va començar a plorar d’alegria pensava que ja no els tornaria a veure mai més en la vida, afortunadament aquell bon home els va salvar.
La mare d’en Manel i na Xisca va quedar molt agraïda al senyor i com que els nens s'havien fet amics.
Després d’aquella aventura sempre varen tenir contacte i anaven a passar algun cap de setmana a casa de n’Akiro i allò es va convertir en una gran amistat.
Així va acabar la seva aventura i des d’aquell dia sempre duien un mapa i una brúixola a la motxilla.
Fi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada