N’ADRIÀ I NA MARTA AL PAÍS DE LES LLEPOLIES, Mª Anageles Godoy

Hi havia una vegada dos germans que es deien Adrià i Marta. Ell era ros i alt. Ella era castanya i prima. Anaven a escola al CP Norai, n’Adrià feia 5è i na Marta 3r. Eren molt bons nins però quan estaven junts sempre es barallaven.

Un dia, els seus pares se n’anaren a comprar i, quan varen tornar, varen trobar n’Adrià i na Marta que s’estaven barallant. La mare estava molt enfadada i va dir-los: “Idò ara estareu castigats!” i els va posar un càstig: “Ara no sortireu de la vostra habitació en tot el dia”. La mare volia que els seus fills aprenguessin a estar junts sense que es barallessin.

N’Adrià i na Marta estaven trists i avorrits a la seva habitació. Ja se’n penedien d’haver-se barallat. –Un dissabte més castigats. Quin pal!- pensava n’Adrià. Na Marta va decidir fer les paus amb el seu germà i va dir-li:
-Per què no intentam fer qualque cosa per no avorrir-nos?-
-D’acord.- Va contestar- Per què no miram la televisió? Això no ens ho han prohibit-

A continuació, na Marta va agafar el comandament, va encendre la televisió i no donaven res potable, tot el que feien eren avorrits programes del cor: “Sálvame”, “El diario de Patricia”, etc. Però, de cop i volta, trobaren unes imatges interessants en un canal que no sabien que existís. El canal es deia “fantasy channel”. Era molt estrany perquè ni n’Adrià ni na Marta n’havien sentit parlar mai d’aquest canal. Les imatges no eren de dibuixos animats, sinó que eren molt reals i mostraven un lloc meravellós, ple de llepolies. De fet, tot estava fet de llepolies: les cases, les carreteres, les aceres del carrer,...

N’Adrià i na Marta quedaren tan fascinats per les imatges que s’acostaren molt a la televisió i na Marta es va acostar tant que va caure i, sense esperar-ho, va entrar dins la pantalla de la televisió. N’Adrià, en veure que la seva germana havia entrat a la televisió, va anar a darrera ella. Ara tots dos eren al país de les llepolies!

Primer de tot, na Marta i n’Adrià varen començar a menjar fins que quedaren ben plens. Menjaren tot tipus de dolços i llepolies: donuts, regalims, pica-pica, xups, ensaïmades, croissants de xocolata, ... Quan quedaren ben tips decidiren passejar per aquell lloc meravellós. Primer, pensaren que no hi vivia ningú en aquell lloc però decidiren entrar a una de les cases fetes de núvols roses i es trobaren amb dos nins més o manco de la seva edat. Primer, n’Adrià i na Marta s’espantaren però aquells nins els digueren –No us aneu! Quedar-vos a jugar amb nosaltres- I així ho feren.

Aquells nins es deien Confit i Maduixeta i anaven a una escola que es deia CP Púding. També feien 5è i 3r però, a diferència de n’Adrià i na Marta no es barallaven mai, i els seus pares no els castigaven mai..

Després d’haver jugat molt de temps amb aquells nins, na Marta i n’Adrià tenien ganes de tornar a casa i els demanaren a en Confit i na Maduixeta com podien fer-ho per tornar a casa i sortir de la televisió. Ells els varen acompanyar al lloc per on havien entrat i s’acomiadaren. Na Marta i n’Adrià passaren per una porta invisible i sortiren a la seva habitació.

Na Marta i n’Adrià eren molt amics ara i decidiren no tornar-se a barallar mai més, com els seus amics del país de les llepolies, així la mare no els tornaria a castigar mai més.
Final