MISTERILAND, Josep Villamajor

Cada any a Misteriland es celebra una festa molt misteriosa, on la gent es disfressa de fantasmes i de monstres. És realment terrorífic, fa molta por. Aquesta festa representa el descobriment de la ciutat que va fer en Landmister fa més de 500 anys. En Landmister va sofrir moltes aventures de por i misteri el dia que va descobrir la ciutat.

Fa molts d’anys un nin de 9 anys que nomia Landmister, li agradaven molt les aventures i descobrir coses noves. Ell, juntament amb els seus pares, vivia a un petit poblet als peus d’una muntanya. El seu pare era arqueòleg i a en Landmister li agradava molt aquesta feina. Pensava que de gran volia ser com ell.

Un dia va sentir al seu pare que li deia a la seva mare que anirien d’expedició a la muntanya per estudiar-la. En Landmister tot il·lusionat li demanà si ell hi podia anar, però el seu pare li digué que no perquè era massa petit i aquella missió era molt perillosa. En Landmister se’n va anar a la seva habitació molt trist, però va pensar que no quedaria a casa i ho va preparar tot per sortir per la finestra i seguir-los. L’endemà quan es va aixecar, deixà una nota a la seva mare explicant-li que ell també se n’anava d’excursió amb dos amics.

I així ho va fer, el matí sense que ningú s’adonés va sortir per la finestra per seguir al seu pare. Caminant, caminant per la muntanya en Landmiste, en tanta mala sort, va caure a un forat molt profund. Començà a cridar per si qualcú el sentia, però ningú el sentí. Varen passar unes quantes hores i ell seguia tot sol dins aquell forat. Se’n recordà que duia una llanterna dins la motxilla i es va posar a mirar on havia caigut.

Cansat de donar voltes dins el mateix forat començà a jugar amb unes pedres llançant-les contra la paret. De cop, després d’haver llançat una de les pedres la paret va començar a tremolar i es va obrir una porta. Ell quedà bocabadat i decidí entrar per descobrir que hi havia dintre. Era com un passadís que no acabava mai i a la fi arribà a una gran sala. Estava molt cansat i es va quedar adormit.

Una música el despertà i en obrir els ulls es va espantar moltíssim quan va veure que hi havia uns fantasmes que ballaven. En acabar la música tots els fantasmes se n’anaren. Ell quedà espantat i no es podia creure el que havia vist. Tenia moltes ganes de sortir d’aquell lloc i continuar el camí amb la seva llanterna abans que no tornassin a aparèixer els fantasmes balladors.

Després de caminar una llarga estona va sentir un renou d’aigua i se n’alegrà, va pensar que aquella aigua podria ser la del riu que passava per devora casa seva. Seguí caminant i va veure un raig de sol que entrava per un forat. En Landmister va sortir per aquell forat i va veure el riu, es posà molt content. Va seguir el riu i trobà als seus pares, estaven molt preocupats l’havien estat cercant durant dos dies. En Landmister li va dir al seu pare que havia trobat una cova misteriosa en fantasmes i tot.

El seu pare, no ho va dubtar ni un segon era una bona oportunitat. Ell i d’altres arqueòlegs estudiaren aquella cova i descobriren un poble soterrat d’una de les civilitzacions més antigues del món.

Per recompensar al seu fill pel descobriment que havien fet li varen proposar que fos ell qui tries el nom del poble. En Landmister posà el nom de Misteriland, havia combinat les lletres del seu nom.

Des d’aquell dia el seu pare li va prometre que sempre aniria amb ell a les expedicions, en Landmister es va posar molt content.

I Així va esser com en Landmister, un dels arqueòlegs més famosos de la història, va descobrir la ciutat de Misteriland.

Final