Això era i no era un castell que era molt lluny de la ciutat. Aquest castell era molt misteriós i, des de lluny, es veien unes ombres que feien molta por.
A prop d’aquest castell, hi vivia una dona que tenia un nin petitet que nomia Miquel. En Miquel tenia 5 anyets però era molt atrevit. La dona tenia una malaltia a l’esquena i necessitava una medicina especial. Tothom del redol sabia que aquesta medicina la podien trobar al castell. Però ningú no s’atrevia a entrar-hi.
Un dia, en Miquel va decidir anar al castell del qual n’havia sentit a parlar tant. Tothom tenia por del castell. Però ell era un nin molt valent i no tenia por de res. Ell volia aconseguir la medicina per a la seva mare.
En Miquel va aprofitar quan la seva mare dormia per sortir de casa. En Miquel no va partir sense res cap al castell, sinó que va endur-se’n amb ell un globus volador que el va portar directament a la torre principal. Ell ja sabia que allà hi habitava un monstre perillós que treia foc per la boca.
En Miquel, que era un nin molt viu, sabia que si no feia renou no despertaria el guardià de la medicina. Per això va entrar al castell per la finestra de la torre i, sense tocar amb els peus a terra, va passar per devora el monstre i va treure la medicina de dins una capseta de vidre. Ara ja tenia la medicina! I en Miquel, tot valent i sense tremolar, va sortir de la torre per tornar cap a casa.
La mare, que estava molt angoixada perquè no sabia on era el seu fillet, va estar molt contenta de veure’l i, encara ho va estar molt més en adonar-se que el seu fill portava la medicina. La mare la va prendre i es va curar. Per fi, podien ser feliços per sempre.
Fi
A prop d’aquest castell, hi vivia una dona que tenia un nin petitet que nomia Miquel. En Miquel tenia 5 anyets però era molt atrevit. La dona tenia una malaltia a l’esquena i necessitava una medicina especial. Tothom del redol sabia que aquesta medicina la podien trobar al castell. Però ningú no s’atrevia a entrar-hi.
Un dia, en Miquel va decidir anar al castell del qual n’havia sentit a parlar tant. Tothom tenia por del castell. Però ell era un nin molt valent i no tenia por de res. Ell volia aconseguir la medicina per a la seva mare.
En Miquel va aprofitar quan la seva mare dormia per sortir de casa. En Miquel no va partir sense res cap al castell, sinó que va endur-se’n amb ell un globus volador que el va portar directament a la torre principal. Ell ja sabia que allà hi habitava un monstre perillós que treia foc per la boca.
En Miquel, que era un nin molt viu, sabia que si no feia renou no despertaria el guardià de la medicina. Per això va entrar al castell per la finestra de la torre i, sense tocar amb els peus a terra, va passar per devora el monstre i va treure la medicina de dins una capseta de vidre. Ara ja tenia la medicina! I en Miquel, tot valent i sense tremolar, va sortir de la torre per tornar cap a casa.
La mare, que estava molt angoixada perquè no sabia on era el seu fillet, va estar molt contenta de veure’l i, encara ho va estar molt més en adonar-se que el seu fill portava la medicina. La mare la va prendre i es va curar. Per fi, podien ser feliços per sempre.
Fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada