EL CAVALL BALLARÍ, Aina Fernàndez

Hi havia una vegada una al·lota que nomia Maria. Era una nina bona al·lota, feinera i agradable. Tenia 10 anys i vivia a un piset del barri de Gràcia a la ciutat de Barcelona. Na Maria tenia una afecció molt grossa a ballar. Li encantava seguir el ritme de la música i és que tenia un talent natural per al ball. Com que na Maria sempre tenia ganes de ballar, va decidir que havia de trobar una parella de ball que sempre estigués disposta a seguir-li el ritme.

Un dia, passejant per la Rambla, va veure moltíssima gent fent un rotllo a un senyor i al seu cavall. Na Maria va anar a mirar el que passava. Doncs va resultar que el cavall era un excel·lent ballarí i que tothom estava al·lucinat de veure com es movia al ritme de la música. Na Maria va pensar que aquell cavall ballarí seria el company ideal per ballar amb ella. Així que va decidir anar a parlar amb l’amo del cavall i li va dir:
- Què en demanes per aquest cavall ballarí?
- Si em pagues 50 euros serà tot teu.
- D’acord- Va dir ella. –Ara mateix t’ho compr.

Na Maria estava més contenta que unes castanyetes. Va agafar el cavall i se’n va anar a ca seva. Quan varen arribar a casa na Maria va donar de menjar al cavall i li va preparar una habitació molt còmoda, amb molta palla perquè dormís blanet. El cavall també estava molt content de tenir una madona que fos tan agradable i bona com na Maria i, sobretot, se sentia feliç perquè a na Maria li agradava tant ballar com a ell mateix. A partir d’aquell dia cada capvespre, abans d`anar a dormir, ballaven vals, salsa, tangos, xa-xa-xà… i s’ho passaven d’allò més bé.

Com cada any, a finals del mes de juny, se celebraria el major concurs de ball de tot el país. Com que Barcelona era una gran ciutat, s’esperava que en el concurs hi participassin moltes parelles de tot el món. Na Maria va decidir participar al concurs i va convèncer el cavall perquè ho fessin. Encara faltaven un parell de mesos, però havien d’assajar fort si volien tenir possibilitats de guanyar. Així que cada dia assajaven els passos dels diferents balls.

Finalment va arribar el dia del concurs, na Maria estava molt nerviosa però, gràcies a Déu, el cavall era molt tranquil i va ajudar-la a relaxar-se. Es varen presentar parelles de tots els continents: de l’Àfrica, d’Àsia, d’Amèrica, etc. Entre les parelles més destacades n’hi havia una formada per una girafa i un al·lot que ballaven molt bé.

Després d’haver passat per diferents proves eliminatòries, varen arribar a la final del concurs i va resultar que la parella rival era aquell al·lot i la seva girafa. Va començar a sonar la música, era una samba, el ball preferit de na Maria. Era la seva oportunitat de guanyar el concurs més important de ball a nivell nacional. Tot anava beníssim fins que la girafa va començar a fer trampa: trepitjava aposta el cavall cada vegada que passava a prop d’ella. Per sort, el públic ho va veure i va començar a xiular. El jurat va poder adonar-se del que passava i els va desqualificar.

Finalment els guanyadors van ser el cavall ballarí i na Maria. No hi cabien d’alegria!

Fi
Barcelona