dimecres, 26 de gener del 2011
SECRETS DE LA SELVA NEGRA
En Miquel i na Mariona són dos germans . Na Mariona sempre el renya perquè diu que en Miquel, s’inventa coses. Com les que conta per explicar la feina dels seus pares. Conta que el seu pare va cada dia a treballar amb un cavall blanc i és un mag i la seva mare és domadora de dragons.
El pare vestit de blanc fa una mescla que es converteix en unes bolles que mentre es mouen per una catifa voladora es transformen en uns pastissos gegants. La mare, quan ha acompanyat els nens a l’escola, es fica sota terra on uns dragons subterranis es mengen la gent. Després la seva mare fa que el dragó amolli tota la gent i que tornin a casa.
En Miquel creu que la seva germana essent filla d’un mag i d’una domadora de dragons es convertirà en una bruixa, mentre que ell es convertirà en un astròleg saberut que farà que sempre brilli el sol.
LA BRUIXA QUE NO SABIA RIURE
Hi havia una vegada un poble molt petit, on hi havia muntanyes i a les muntanyes vivia una bruixa molt dolenta. Era tan dolenta que fins i tot va fer un encanteri per que tots els nins plorassin sense aturar. Un dia un senyor major va anar a la casa de la bruixa. Tots tenien por però ell no.
Resultava que la bruixa ho havia passat molt malament de petita, perquè la seva mare havia mort i son pare s’havia casat amb una bruixa molt dolenta que no li deixava fer res. Per això, la bruixa que no sabia riure cada vegada era mes dolenta .
El senyor que no li tenia por, la va fer jugar a jocs populars, i la bruixa es va divertir molt.
A la bruixa li varen començar a fer pena els nins i nines que tot el dia ploraven i va desfer l’encanteri.
La bruixa que no sabia riure i el senyor sense por es varen vestir de pallassos i varen començar a fer pessigolles a tot els nins del poble. Els ocellets també els feien pessigolles amb les plomes. Així va ser com tots els nins i nines es recuperaren de l’encanteri es varen curar tots.
A partir d’aquell moment la bruixa era més alegre i sabia riure com tothom.
QUAN ÉRAU DOS MICOS
Aquesta història tracta de’n Guidi i el seu pare. Un dia, el pare i en Guidi varen anar a un safari. En Guidi passejava i pel camí va trobar un mico. En Guidi i el mico es varen fer molt bons amics.Varen jugar molt, el mico li va contar una història què havia passat a al safari. -Ès molt interessant! Va dir en Guidi. El mico va dir que a la història hi havia molts d’animals estranys. En Guidi estava molt atent i li va agradar molt la història del safari. Al final el mico va acabar de contar-li la història i Guidi se’n va anar perquè ja havia acabat l’estiu. El mico i en Guidi se varen fer una abraçada i en Guidi se’n va anar.
EL VAMPIRET DRACULET
Hi havia una vegada un vampiret que vivia a un castell i no tenia germans per jugar. El seu pare sempre dormia dins un bagul i la seva mare sempre espolsava teranyines. Només tenia un mussol i un fantasma vell de copanyia. Un dia el vampiret se’n va anar a fer una volta i va veure una escola. Ell mai havia vist una escola i li va agrada l‘ambient perquè allà podia conèixer gent. Quan el varen veure tan blanquet li varen dir Vampiret. Al vampiret li agradava na Clara. Ella li va dir que anàs al dentista i ell hi va anar. Quan na Clara el va veure el va convidar a passejar.
El Vampiret va descobrir que li agradava llegir llibres.
El castell es va fer un musseu hi havia expossicions, concerts…El fantasma tenia un negoci de barquetes i llogava bicicletas. El mussol va suspendre d’oculista i ara aprenia francés i anglès per entendre els estrangers. El vampiret va treure bones notes de tot.COM FUNCIONA LA CENTRAL DEL MURTERAR DEL PORT D'ALCÚDIA?
VISITA A L'ESCOLA DE TONI GELABERT, antic treballador de la Central del Murterar
Com funciona la central tèrmica Es Murterar?
La manera més senzilla d’explicar com funcionar una central és imaginant-vos que a casa feim foc i damunt el foc hi posam una tetera. D'aquesta tetera surt vapor, i davant la tetera hi ha un ventilador. El vapor que surt de la tetera va cap al ventilador i aquest mou un generador que va a una bombeta i l'encén.
Per què la central de Gesa està a prop de l’Albufera?
La central està a prop de l'Albufera perquè d’allà s’agafa aigua que serveix per refredar el vapor. Per convertir el vapor, una altra vegada amb aigua, l'hem de refredar amb aigua o aire. Per això, les centrals estan a prop dels rius o de la mar. Així s’aprofita l'aigua.
El tub per on s’agafa l’aigua de la mar té una espècie de colador i no deixa que hi entrin els peixos.
A la central hi ha una torre de refrigeració per on passa l’aigua que s’agafa de l’albufera, aquesta aigua passa al condensador, que és un tub el qual té tubs més prims. L'aigua va per dintre del tub i el vapor per les parets. El vapor es refreda i baixa en forma d’aigua.
Com es produeix exactament l’electricitat? De què està feta l’electricitat?
El vapor que mou la turbina, genera una energia mecànica que fa moure el generador a una gran velocitat. Allà hi ha unes particules, els electrons positius i negatius que entren en fricció i es crea la xispa que produeix l’electricitat.
Per què varen tancar l’antiga fàbrica de Gesa?
L'antiga central, al principi era sufient però va arribar un moment , com totes les coses, que va quedar antiquada i a més ja no era suficient. Ara hi ha molta més gent i moltes més necessitats. Les persones avui en dia consumeixen molta més electricitat que abans, per això es varen construir noves centrals.
Com funcionava l’antiga central del Murterar i com funciona l’actual?
El procés d'una central i de l'altra és molt semblant. El que passa és que la nova central és més moderna i més rendible. Aquesta central funciona amb carbó però també pot funcionar amb gas o fuel.
Per posar en marxa la central, per primera vegaad, primer utilitzen gasoil ja que aquest es fàcil d'encendre. Després comencen a cremar amb fuel i llavors utilitzen carbó perquè és el combustible més econòmic.
Per què necessiten carbó i no una altra cosa per fer l’electricitat?
Perquè la caldera funcioni es necessita carbó i també es necessita carbó per mantenir el foc encès tot el temps.
D’on surt el carbó?
El carbó que utilitzen a la central és mineral, i el treuen de mines de Sudàfrica, primer el va cap a Tarragona i llavors de Tarragona el duen aquí, al port d’Alcúdia.
Com duen l’electricitat des del Murterar fins a les cases?
Els cables de la central surten a una tensió molt alta van després a subestacions i així van baixant la tensió.
Qui va crear l’empresa de Gesa?
Totes les centrals petites que hi havia, arreu d’Espanya es varen juntar, i tots els propietaris s’ajuntaren per fundar l’empresa de GESA.
Per què la central es diu Es Murterar? Quan d’anys fa què està en marxa la central Es Murterar? Quan es va construir la fàbrica?
L'any 1980 es va posar en marxa aquesta central i es diu Es Murterar perquè quan GESA va comprar els terrenys que en aquell moment eren horts i camps es deia Es Murterar.
Dintre del tub que es veu de la central hi ha quatre tubs més petits perquè a la central hi ha quatre generadors i cada generador tira els gasos. El tub de la xemeneia es necessita per evitar que els gasos i les cendres que surten afectin a les persones que treballen a la central.
Quines parts té la central i quantes?
En aquesta fotografia es veu el tub per on surt el fum de la combustió el carbó i els quatre grups de generadors que hi ha a la central. El vapor que surt d’aquests tubs no és nociu, només és vapor d’aigua, que surt a gran temperatura. Del tub més llarg surten gasos de combustió, que si que són contaminants, però que els darrers anys s’ha intentat disminuir la contaminació amb un sistema de sulfuració. Aquest sistema fa que s’expulsi menor quantitat de gasos contaminants a l’atmosfera.
A Mallorca, només hi ha aquesta central?
A Mallorca hi ha tres centrals: Son Reus, Es Murterar i Cas Tresorers.Totes aquestes centrals van a conjunt, juntament amb una central que hi ha a Menorca. A Balears totes les centrals són una xarxa que funciona conjuntament, i totes les centrals abasteixen a tots els municipis, és una xarxa on tot va junt.
Totes aquestes centrals estan en xarxa dins un mateix circuit i els cables d’alta tensió distribueixen l’electricitat a les cases.
Per tota la illa hi ha subestacions, que és d’on es distribueix l’electricitat cap als diferents municipis. A Petra hi ha una subestació.
Què passa quan hi ha una apagada general?
Quan hi ha una apagada general, és a dir, que no hi ha corrent enlloc, a Marratxí hi ha un centre de distribució, i aquest centre el que fa es donar preferència a uns o altres llocs. Solen tenir preferència els hospitals i l’aeroport.
Quan hi ha una averia a alguna de les estacions o subestacions, això fa que hi hagi una apagada, normalment a una zona concreta. No sol afectar a tota l’illa
També existeix un altre sistema per fer electricitat, les plaques solars. S’utilitzen per fer electricitat i funcionen independentment de les centrals. Per produir electricitat a paritr de les plaques solar, se’n necessiten moltes.
La producció d’electricitat de les centrals electriques augmenta, sobretot, quan fa molt de fred a l’hivern o molta calor a l’estiu, ja que hi ha un major consum d’electricitat per l’ús d’aparells com són les calefaccions o els aires acondicionats.
Quan a una casa salten els ploms, normalment es perquè s’està fent un consum elèctric major del que la instal·lació elèctrica pot soportar.
Alguna vegada pot passar, que una gran tempesta o un llamp faci que la central s’aturi. El què passa és que immediatament s’intenta solucionar el problema, ja que ningú vol que la central estigui aturada. Els consumidors necessiten electricitat a les seves cases per poder funcionar amb normalitat i els propietaris de la central volen que estigui en constant funcionament per no perdre diners en les factures dels consumidors.
La central sempre està en funcionament?
Sí, mai s’atura. L’electricitat sempre arriba a tots els llocs de destinació per abastir als consumidors. Segons el consum, però, les cases gasten més o menys electricitat. Els vespres, normalment a les llars baixa el consum elèctric. I sobretot, el consum de les grans empreses i indústries.
QUÈ ÉS FER UN PROJECTE?
Mateo: fer un projecte és cercar informació sobre una pregunta que volem saber la resposta.
César: quan una pregunta que ens interessa a tots els companys hem de cercar la resposta.
Eva: hem de cercar informació i amb totes les informacions acordam una resposta.
Judith: treure conclusions.
Sofia: és una feina en equip, feim hipòtesis, cercam informació i treim conclusions.
Maria Chacón: xerrar amb tots els companys, deduir...
Mateo: per mi fer un projecte és aprendre coses i aprendre que quan fas una hipòtesi i cerques la informació pot ser que la hipòtesi sigui veritat o tengui una altra resposta. Verificar les hipòtesis.
Maria G: un treball que ens junta a tots els de la classe per fer feina. Fer feina en equip.
Joana: jo pens que fer un projecte és aprendre molt, estudiar i estar tots junts.
Kevin: treballar a partir d’una pregunta clau i d’aquesta de vegades surten altres preguntes...
Diego: es estudiar, fer hipòtesis de tot el que volem saber
Eva: estudiar per aprendre.
Què és fer feina per projectes?
Investigar
Pensar
Organitzar el treball
Fer feina en equip
Cercar informació
Tractar la informació
Estudiar
Fer hipòtesis
Fer preguntes
Treure conclusions
Deduir
Fer visites i sortides
Contactar amb especialistes
Per què feim Projectes?
Per aprendre a aprendre
Per investigar junts.
Perquè podem triar el que el que més ens interessa per estudiar.
Estudiam el què ens és més proper a nosaltres.
Per aprendre a organitzar-nos.
Per aprendre a ser més autònoms.
Per aprendre a fer feina en equip.
Per aprendre a cercar informació.
Per aprendre dels altres.
Per ensenyar als altres.
Per aprendre a explicar bé.
Què aprenem quan feim projectes?
A treballar en equip.
A aprendre coses noves.
A escoltar als altres.
A investigar.
A observar.
A entendre el que deim, el que llegim, el que feim...
A respectar les diferents opinions.
A raonar.
Què ens ajuda a aprendre?
Les imatges
Els textos, els llibres, notícies...
Les hipòtesis
Les preguntes
Quan algú ens explica coses sobre el projecte
Les converses
Treure conclusions
Les sortides
Ens agrada fer projectes? Per què?
José: perquè aprenem coses i estudiam molt.
Kevin: sí, perquè de vegades feim experiments, treballam en equip. I podem dir el què pensam.
Adrián: sí, perquè amb el projecte podem aprendre més i desprès podem saber el que passarà i podem millorar la curiositat
Claudia: m’agrada perquè ens proposam reptes. Per exemple fer un vídeo o exposar en públic
Maria Chacón: A mi m’agrada perquè aprenem molt i quan siguem grans podrem ajudar als altres.
MªAntònia: A mi m’agrada molt fer els projectes, perquè quan ho hem fet tot hem anat molt d’excursió, hem après molt i després ho podem explicar als altres.
Martí: m’agrada perquè per fer projectes cada vegada som més intel·ligents
Diego: m’agrada perquè estudiam coses molt interessants i al final sabem coses que no sabíem
Mateo: algunes vegades quan feim sortides podem aprendre coses que fan a diferents feines. Perquè cercam informació.
Gianluca: a mi m’agrada perquè quan feim excursions ens expliquen moltes coses
Sofia de León: a mi m’agrada perquè estudiam i cada vegada feim més feina en equip.
Judith: a mi m’agrada si m’interessa el què estam estudiant, perquè si el que estudiam no m’interessa no m’agrada tant.
Maria G: perquè feim cada vegada coses més difícils, cada vegada pujam més el nivell.
César: a mi m’agrada molt perquè estudiam el que ens agrada a tots, explicam als altres nins, feim excursions i quan siguem grans ho podrem explicar.
Bouzian: a mi m’agrada el projecte perquè cada trimestre feim un projecte diferent.
David: perquè podem saber coses noves.
Ana Mª: a mi m’agrada perquè em diverteixo i feim experiments
Willow: a mi m’agrada perquè feim excursions molt xules, llegim molt...
Santina: m’agrada perquè feim feines, experiments...
D’ON VE I COM ARRIBA L'AIGUA A LES CASES D'ALCÚDIA?
L’aigua d’Alcúdia ve de Sa Pobla. S’extreu de diferents pous situats a la zona de Crestatx i a les diferents zones de cultius. L’aigua que s’extreu dels pous són acumulacions d’aigua subterrània. Quan plou l’aigua es filtra des de les muntanyes i s’acumula davall terra, formant aqüífers i coves.
L’aigua que s’extreu dels pous de les zones de cultius, té una gran quantitat de substàncies químiques a causa dels adobs artificials que posen a la terra per accelerar el creixement dels cultius (patates).
La terra acumula grans quantitats de nitrats, fosfats... que es filtren amb l’aigua de pluja cap a l’interior de la terra arribant així a les aigües subterrànies i contaminant els aquïfers.
Aquesta aigua ha de rebre un tractament a les plantes potabilitzadores perquè sigui bona pel consum humà i per regar
La planta potabilitzadora, d’osmosis inversa, està situada també a Sa Pobla. És propietat de l’empresa ACASA, que també s’encarrega de la distribució de tota l’aigua que arriba a Alcúdia.
L’aigua quan ja ha estat filtrada i depurada, a la planta potabilitzadora, s’acumula en un dipòsit enorme (1.000.000 de litres cúbics). Al dipòsit no hi entra la llum, perquè no es crein microorganismes que podrien ser dolents per a la salut.
Està construït just a la muntanya que hi ha al darrera. D’allà l’aigua, a través de dues canonades enormes baixa per gravetat (cau per el seu propi pes) i arriba al municipi d’Alcúdia. Una cap a la zona d’Alcúdia poble i l’altra cap al Port d’Alcúdia.
L’aigua arriba a les cases canalitzada per una xarxa de distribució. Des de les canonades generals, surten d’altres més petites que connecten amb cada una de les vivendes.
Després, cada casa produeix aigua residual que ja hem utilitzat de la rentadora, dutxes, wàters, rentaplats, aixetes...Després es canalitza a través d’una xarxa de clavegueram i va cap a la depuradora.
La depuradora d’Alcúdia està situada just davall del Puig de Sant Martí. Allà l’aigua residual segueix un procés de depuració i després es reconduïda cap a la mar. També es podria utilitzar l’aigua depurada per regar els cultius, jardins... però encara no s’ha posat en marxa a la depuradora d’Alcúdia.
divendres, 21 de gener del 2011
SEMBRAM A L'HORTET AMB ELS MÉS PETITONS
Heu vist el nostre Hortet?
Idò, ja hem sembrat moltes verdures i hortalisses. Aquest any com a novetat els nins i nines de 3 anys mos varen ajudar a sembrar les faves. Cada nin va posar una fava a la terra i els vàrem ajudar. Això va ser molt divertit perquè va ser la primera vegada que els petitons sembràvem faves a l’hort de l’escolaESTUDIAM LES TALAIES
El projecte va ser molt interessant i fins tot varem fer una sortida al a talaia d'Albercux .
Aqui vos mostam imatges i un resum de tot que vàrem estudiar. Esperam que vos agradi
Com se comunicaven les Balears a través de les talaies al segle XV-XVI? I amb
1. Talaies
1.1. Definició de Talaia
Una talaia era una torre de vigilància, fortificada i aïllada. Solia estar situada en un lloc estratègic, normalment aprop de la costa
1.2. Funcions
Les talaies, bàsicament tenien tres funcions:
- Vigilar: controlar les embarcacions que passaven aprop de l’illa i els voltants costaners que es divisaven des d’allà.
- Defensar: des de les talaies podien defensar l’illa disparant amb canons i artilleria als invasors pirates o moros que volien entrar o desembarcar a la costa.
- Protegir: eren torres molt reforçades que protegien als talaiers i d’altres persones que es trobaven a dintre.
1.3. Tipus
Torre de les ànimes (Banyalbufar)
S’empraven dos tipus de materials. Les talaies de la zona de
2. Època històrica i regnat
L’època històrica en què es construiren les talaies coincideix en l’època en què governava Felip II (fill de Carles V).
2.1. Anys d’ús a i abandonament
Les talaies estaren en funcionament des del s.XVI i fins a final del s.XIX, principis del XX. Després deixaren d’emprar-se, però, algunes d’elles, tengueren un darrer ús durant
3. Els talaiers
3.1. Funcions i obligacions
Les funcions dels talaiers eren observar i vigilar les costes i avisar o comunicar els atacs i invasions dels enemics, pirates, moros...
La comunicació es feia cap al Batle real (Batle del poble) i també cap a les talaies veinades, perquè aquestes continuassin amb l’avís fins arribar a Palma a
També havien de defensar les torres si eren atacats i baix cap concepte podien abandonar les talaies. Si incumplien alguns dels seus deures havien de pagar una multa.
3.2. Sistema de comunicació entre talaies
El sistema de comunicació entre les talaies el va idear l’astrònom mallorquí don Joan Baptista Binimelis. Amb aquest sistema estaven comunicades totes les talaies de Balears, fins i tot les de Eivissa, Formentera i Cabrera.
Aquest sistema va començar a funcionar l’any 1590, consistia en fer senyals visuals o acústiques entre les torres:
- Durant el dia: feien senyals de fum o amb miralls
- A la nit: feien senyals amb foc
També empraven senyals acústiques fent sonar corns.
4. Localització geogràfica de les talaies a Mallorca
4.1. Talaies més importants de Mallorca
5. Talaies a
A Espanya hi ha un gran nombre de fortificacions d'aquest tipus, especialment en les zones de frontera entre Castella i els territoris de l'antiga Al-Andalus. S’anomenaven torres-guaita o torres òptiques. Solien formar sistemes complexos de vigilància, situant-se a distància suficient com per ser visualitzades unes de les altres. Exemples d'aquests sistemes defensius, encara es conserven, com és el cas dels sistemes de Moclín o Huéscar.
5.1. Semblances i diferències amb les talaies de Balears
Semblances: les talaies que també trobam a
Diferències: les talaies de
5.2. Sistema de comunicació entre Balears i
Les illes Balears i
La comunicació es feia a través dels vaixells. Existia un sistema de vaixells ràpids que comunicaven les illes amb
SANT ANTONI
Veniu tots a celebrar,
a n’es norai Sant Antoni,
amb ximbombes i cançons
empiparem al dimoni!
Dia 18 de gener a l’escola norai vàrem celebrar Sant Antoni. Vàrem fer un gran fogueró i una bona torrada, vàrem cantar gloses i després d’una estona varen sortir els terrorífics dimonis.
També hi havia coques dolces que podíem comprar a l’AMIPA: coques, crespells, rubiols, etc...
Desprès la festa va continuar, els pares podien dur la seva carn, sobrassada, botifarró... per torrar.
Tot va ser molt divertit els dimonis, es ninot del fogueró i la torrada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
