La cussa que va tenir família, John Peter Currier

Hi havia una vegada una cussa que va néixer a Mallorca amb la seva família. Feia poc els havien abandonat. Eren set cans. Un home molt dolent la va trobar al carrer i la va posar dins un contenidor de fems. Una dona va sentir la cussa, mentre s’estava ofegant a les escombraries. La cussa la va mirar tristament i va posar-se a plorar. Gairebé li va rompre el cor a la dona i aquesta va decidir salvar la cussa. La va anomenar Noa i la cussa va deixar de plorar. Ara ja no estava trista.
Va anar fins la gossera i va fer molts amics gossos i moixos. No es barallaven mai i eren molt amics.
Un nin volia que li regalessin una cussa pel seu aniversari. El seu germà, però, volia un moixet. Els pares volien un xihuahua perquè si fos un gos gran rompria les plantes i les flors. També deixaria molt de pèl a la casa.
Varen anar a una gossera molt lluny. Els pares varen arribar al cap de trenta minuts i varen veure tots els gossos. Una de les cusses que hi havia per allà era na Noa. Era un xihuahua. Era molt petita, molt guapa i tenia els ulls molt bonics. Quan varen acabar de xerrar amb la madona de la gossera, els pares se’n varen anar a ca seva amb na Noa. La dona que va agafar la cussa va plorar molt perquè pensava que l’enyoraria moltíssim i els gossos també. La cussa també va plorar. El nin va estar molt content de tenir una cussa i la cussa va estar molt feliç de tenir una família. El nin sempre jugava amb na Noa i també amb els seus amics.
Un dia, quan el pare va tornar de la feina, va trobar un moix que estava abandonat, com na Noa. Na Noa va rentar el moix perquè estava brut. Na Noa es va sentir com si fos la mare d’aquell animaló. El pare va decidir que es quedarien amb el moixet només un dia. No sabien si el moix estava malalt. Per no abandonar-lo el varen deixar amb una dona que tenia moixets petitons. Na Noa lladrava molt perquè no coneixia aquella dona.
Després d’un temps, la dona va anar a la casa de la família de na Noa i va portar el moixet, que ara ja era gran. La cussa va estar molt alegre de que la dona i el moixet vinguessin. El moixet i na Noa es feren molt amics i sempre es trobaven pel carrer.
Després d’uns mesos, na Noa i el moixet ja tenien molts d’amics: en Guti, na Carla, na Murta i na Teca… Tots eren cans i moixos del veïnat. La cussa era molt feliç de tenir una família i molts d'amics.
FI