LES MATES ESTAN PER TOT FINS I TOT ALS QUADRES...UNA EXPERIÈNCIA DE PLÀSTICA

10/11/09
Lectura d’obra:
Petit poble sobre roques
Paul Klee, 1932
Aquesta conversa es va transcriure de la lectura d’obra del quadre Petit poble sobre roques de Paul Klee (1932) amb alumnes de 4t de primària del CP Norai. La mestra és MªÁngeles

Rafel: això què és?
Teresa: un quadre
Claudiu: un poble
MªÁngeles: per què creus que és un poble?
Claudiu: perquè hi ha un que sembla una casa
MªÁngeles: molt bé, no repetim. Què més?
Facundo: jo crec que són figures perquè a dalt hi ha una línia així...
MªÁngeles: què vol dir així?
Ian: una línia recta.
Facundo: és com si fos una fotografia, a baix de més a prop i a dalt de més enfora.
Miquel Àngel: per jo són cossos geomètrics.
MªÁngeles: ... i que els passa als cossos geomètrics? quina característica tenen?
Miquel Àngel: mira, per exemple aquest és un cub (s’aixeca i assenyala a la pantalla)
MªÁngeles: què pensau? Vos sembla que són cossos geomètrics?
Stephano: no ho són, ni tampoc és un poble. Són un quadrat, un triangle...
MªÁngeles: què passa aquí? Escolta que te diu, parlam de cubs o parlam de quadrats, triangles...
Facundo: són geometria plana.
Miquel Àngel: bé, però tots acaben en punta.
MªÁngeles: i què es deien aquestes puntes en geometria?
Rafel: vèrtex!
MªÁngeles: assenyala aquesta figura, què és?
Miquel Àngel: un triangle.
MªÁngeles: i quina és la característica més important per què sigui un triangle?
Ana Carmen: que tengui 3 vèrtex i 3 angles.
Vajo: però això és una piràmide, perquè no sabem el que hi ha darrera.
MªÁngeles: pot ser...si xerram en un altre pla. Però això que és un quadre pla o amb volum?
Vajo: pla.
MªÁngeles: per tant?
Vajo: és un triangle, perquè és pla.
MªÁngeles: per tant si parlam d’un quadre i és pla... què parlam de geometria plana o de cossos geomètrics amb volum?
David: de geometria plana, no té volum.
Claudiu: això de dalt pot ser també una muntanya
David: hi ha dues cases damunt una muntanya i tot això d’abaix són les cases del poble.
Rafel: jo crec que són línies poligonals obertes i tancades.
MªÁngeles: on veus línies poligonals obertes?
Rafel: aquí..., ah no, està tancada!
MªÁngeles: on veis línies poligonal obertes?
David: aquesta... (però comprova que no)
MªÁngeles: ara vos entenc, estau mirant el quadre per capes... i sembla que la figura que està davall té una línia oberta, perquè la figura de damunt la tapa. Han sortit molt de conceptes: cossos geomètrics, geometria plana, piràmides, triangles, cubs, quadrats, angles, vèrtex, línies poligonals obertes, tancades...
John Peter: jo veig una altra figura geomètrica, però no me’n record com se diu.
Facundo: jo crec que és un rectangle i aquí hi ha un de 5 costats és un pentàgon. Aquí un altre, ah no aquest té 6...
MªÁngeles: com es diu?
Ian: hexàgon.
MªÁngeles: i en veis algun de més de 6 costats?
Ian: un de 7... heptàgon
MªÁngeles: ... i de 8?
Ian: octàgon
MªÁngeles: així, en aquest quadre que hem dit què és pla, que no hi ha volum, suposam que hi ha formes geomètriques planes. I hem vist: polígons de 3 costats: triangles; de 4 costats: rectangles, de 5 costats: pentàgon; de 6 costats: hexàgon; de 7 costats: heptàgon; de 8 costats: octàgon; de 9 costats: eneàgon... Ens donam compte que aquest quadre té moltes matemàtiques? Què pensau? Ens agrada? Ens resulta interessant?
Facundo: sí perquè té moltes figures.
David: sí, perquè és abstracte.
Vajo: si, perquè hi ha moltes figures i algunes semblen que estan obertes i d’altres no.

L'objectiu de la sessió era fer una lectura d'obra, per reconèixer en l’art les formes geomètriques i les possibilitats matemàtiques que té. Així com, adonar-nos de la convivència de les matemàtiques en el nostre fer de cada dia. En segon lloc , el plantejament va ser com abordar la competència matemàtica des de la perspectiva de l’art i la creativitat i, també, com pot contribuir l’àrea d’Educació artística a la competència matemàtica.
Allò que ens crida més l’atenció com a mestres, és que els alumnes ens sorprenguin... és gratificant i motivador! Ens fa reflexionar sobre la nostra feina i a adonar-nos de com l’alumne ens ensenya. És a dir, aprendre tots junts.
Després d'aquesta lectura d'obra, vàrem acordar amb els alumnes reinterpretar el quadre. Per dur aterme aquest procés ens organitzàrem en tres grups. Cada grup tenia una idea diferent de com reinterpretar el quadre. En aquests moments, un grup treballa el quadre “tot pla” amb arenes i collage. El segon grup realitza la seva reinterpretació “meitat pla i mietat volum” amb capses de cartró i pintat. Finalment, el tercer grup ha decidit elaborar un poble realista també “mitat pla i meitat volum”

Sessió de Plàstica
26/11/09
En una segona conversa amb els mateixos alumnes vàrem reflexionar sobre el perquè d’aquella lectura d’obra i no una altra. També vàrem reflexionar sobre quin objectiu pensaven que teníem nosaltres com a mestres.
MªÁngeles: per quina raó pensau que na Sònia i jo vàrem triar aquest quadre i no un altre per fer una lectura d'obra?
Stephano: jo crec què és perquè com que hi havia cossos geomètrics i també hi havia moltes figures i línies poligonals tancades... per això
Ana Carmen: jo pens que és per adonar-nos de si té volum o no
Mª Angeles: tu creus que el vos vàrem proposar per aclarir els conceptes de volum i pla? A tu t’ha quedat clar?
Ana Carmen: sí, a mi m’ha quedat clar
Claudio: jo crec que per embullar-nos
MªAngeles: per embullar-vos? que vols dir exactament?
Claudio: no ho sé, ho pensaré un poc més
Facundo: jo crec que perquè sempre estau dient que per tot hi ha matemàtiques i perquè mos adonem de que per tot hi ha matemàtiques.
Vajo: per opinar, perquè hi ha moltes coses i així podíem dir el que pensàvem.
MªAngeles: i tu creus què és important opinar?
Vajo: sí, perquè aprens coses amb les opinions...
Rafel: jo crec que ens vareu posar aquest quadre per comparar la combinació de colors reals amb els colors que posarem nosaltres quan acabem el quadre que feim nosaltres
Mªángeles: només per comparar colors, res d’això de perquè hi ha matemàtiques?
Rafel: Bé, però estam a plàstica, no tot pot ser matemàtiques...
Teresa: jo crec que heu triat aquest quadre perquè mos adonem que les matemàtiques estan volguem o no volguem a les coses de la vida
MªÁngeles: ...volguem o no volguem a les coses de la vida, què interessant!
Vajo: jo crec que en Rafel estava comparant la nostra reinterpretació amb el pintor que va dibuixar el quadre. Però nosaltres podem dibuixar un poquet més malament, però el pintor no perquè ha estudiat molt i ha pensat molt com fer el quadre
Facundo: jo li vull dir una cosa a en Vajo. Que si ell diu que vareu triar el quadre per opinar, podem opinar amb altres quadres, i perquè varen triar aquest Vajo?
Vajo: bé, però per embullar-nos
MªÁngeles: i aquesta idea de que vos volem embullar, què pensau? és bo o no que vos volguem embullar?
Claudiu: mos embullau com el quadernet de matemàtiques que mos posa trampes
MªÁngeles: i serveix de qualque cosa que nosaltres vos volguem embullar?
Denisse: està bé que mos embulleu...perquè així qualque dia no mos embullareu més, perquè haurem après del que mos haviau embullat i ja ho sabrem.
MªÁngeles: interessant... i quines idees més teniu?
Rafel: jo tenc una idea, jo crec també que heu elegit aquest quadre perquè hi ha més coses per comentar...
MªÁngeles: vols dir que hi ha més coses per opinar? La idea de’n Vajo?
Teresa: ens heu posat aquest quadre perquè diguem la nostra opinió i perquè expressem el que pensam
Vajo: jo crec que embullar-nos es bo, perquè ens ho posau més difícil i així aprenem més i a la pròxima que mos poseu una trampa ja ho sabrem
MªÁngeles: és molt interessant aquesta idea de que pensau que nosaltres vos volem embullar. Molt bé, també pensam que seria interessant que vosaltres posàssiu un títol a la conversa que hem llegit abans.
Claudiu: opinam sobre un quadre
MªÁngeles: és massa genèric, no creus? hem de concretar una mica més
Rafel: jo crec que la conversa de plàstica combinada amb matemàtiques
MªÁngeles: molt bé tenim un punt de partida perquè ha concretat...
José Manuel: matemàtiques combinades amb figures
Vajo: mates i plàstica
Ana Carmen: el quadre amb matemàtiques
Facundo: el quadre embullòs
Damià: línies al quadre
Ana Carmen: les mates estan per tot fins i tot als quadre
MªÁngeles: bé, què pensau s'entén amb aquest tíotl?
Vajo: Està bé aquest títol, és que si no sabem matemàtiques no sabem quasi res...
MªÁngeles: molt bé i ara per acabar, sabeu l’autor d’aquest quadre?
Xisca: Paul klee
MªÁngeles: i el títol?
...no
MªÁngeles: Petit poble damunt les roques, Paul klee 1932

El nostre objectiu en aquesta segona conversa era fer-los conscients de com aprenen. Novament reiteram la sorpresa de la que parlàvem abans, en veure com els alumnes se n’adonen de les nostres estratègies per provocar-los per aprendre i, també de les seves pròpies en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre.
Amb aquesta experiència veim com l’àrea d’educació artística és un espai ric pel treball en competències. Els alumnes se n’adonen del fet d’opinar i pensar juntament amb els altres. És a dir, la competència social i ciutadana pel que fa al treball en equip. I també és posa de manifest la competència cultural i artística amb l’apropament dels alumnes a les diferents manifestacions culturals.
L’experiència ens mostra com l’aprenentatge pren significat si és significatiu, on és indispensable el paper actiu i protagonista de l’alumne, motivant, enriquint i contribuint més eficaçment al desenvolupament personal.

TREBALLAM L'ECODIÀLEC DE FILOSSOFIA: L'AIGUA

Filosofia 3r
2n trimestre
Curs 09-10
1. Aigua
L’aigua se sol definir com un líquid incolor, inodor i insípid. Però és incolora només en petites quantitats, quan es congela és blanquinosa, i quan s’acumula en grans quantitats reflecteix el color de l’entorn. Que sigui inodora i insípida, també depèn de la seva composició. L’aigua líquida natural no és mai pura i conté matèries en suspensió, substàncies dissoltes, variades en natura i quantitat, segons el seu origen. Hi ha aigües que tenen un sabor fort i fan olor d’alguna sal mineral: ferro, potasi, magnesi, etc.

JA HEM SEMBRAT A l'HORTET

Heu vist el nostre hortet?
El mes de novembre vàrem començar a plantar i trasplantar a l'hort i la veritat és que no ens va gens malament.

PASSES QUE HEM SEGUIT PER SEMBRAR I TRASPLANTAR A L’HORTET
1. Cercam les hortalisses que podem sembrar i plantar el mes de novembre.
2. Classificar les hortalisses que podem sembrar o trasplantar.
3. Agrupam les hortalisses que sembrarem per famílies botàniques.
4. Distribuïm cada família botànica a les paradetes de l’hortet.
5. Col·locam al plànol de l’hort els grups de famílies i distàncies entre les llavors i els planters.
6. Feim un llistat de compra de llavors i planters.
7. Anam a comprar al mercat.
8. Sembram i trasplantar a l’hortet segons el plànol de les paradetes.

INVESTIGAM SOBRE LA GRIP A

El 1r trimestre vàrem fer un projecte sobre la grip A, per què estavem molt preocupats per si ens podia afectar a nosaltres.
Ara ja l'hem acabat i l'hem explicat als nins i nies de 1r, 2n i 4t.

Les conclusions a les hem arribat són:
•No hem de tenir por de la grip A. És com la grip normal, fins i tot més fluixa. Cada any mor més gent de grip comú que de grip A.
•Els símptomes són molt semblants als de la grip comú però apareixen de cop.
•Per prevenir o curar-nos de la grip hem de menjar sa: fruites àcides (vitamina C), verdures, moltíssims líquids… i, en general, hem de dur una vida sana (fer esport, caminar, etc.).

FOGUERÓ DE SANT ANTONI AL NORAI

Divendres dia 22 de gener de 2010, vàrem fer un fogueró a l'escola per celebrar Sant Antoni. Primer varen sortir els dimonis i Sant Antoni, com cada any es vesteixen els nins de sisè. Al fogueró vàrem torrar xulla, sobrassada i botifarrons. Finalment en Martí tocava la ximbomba i alguns nins i nines vàrem cantar gloses de Sant Antoni.

REINTERPRETAM PAUL KLEE

Vos convidam a veure l'expocicio que hem fet els nins de tercer, reinterpretant un quadre de'n Paul Klee.

Hem reinterpretar: Jardi de roses.

Per fer els quadres hem utilitzat 4 tipus de materials diferents.

Un grup ha utilitzat botons i teles, un altre arena i caragols.

El tercer ho han fet de pecetes i taps i el darrer ha treballat amb paper de torcaboques i piruletes.

Si voleu veure els nostres quadres, pujau les escales anant a la nostra classe.

GLOSES DE SANT ANTONI

Sant Antoni n’és vengut
amb un ase amb quatre cames
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc.

Sant Antoni feia sopes
a sa vorera de mar
el dimoni hi va anar
i les hi va prendre totes.

Sant Antoni de Viana
d'indiana de cassot
si no mos voleu dar coca
mos podeu dar camaiot.

A desset és Sant Antoni
i a vint Sant Sebastià
qui bones obres farà
no tendrà por del dimoni.

Digau Visca a Sant Antoni
amb so mocador pes coll
i amb so sò d’es picarol
farem fugir el dimoni.

Sant Antoni és un sant vell
es més vell que hi ha a l’ermita
ell mos dóna pasta frita
i coques com un garbell.

Jo tenc una ximbombeta
que és molt bona de sonar
perquè en sa nit fa aixecar
ses dones en camieta.

A Consell a ses conselleres
duen es monyo estufat
no importa anar a Ciutat
per veure dones toreres.

Sant Antoni i el dimoni

jugaven a trenta-u
el Dimoni va fer trenta
i Sant Antoni trenta-u.

Sant Antoni va a matines
per darrera es campanar
I entre ell i s’escolà
fan giscar totes ses nines.

Sant Antoni és un sant vell
du sabates de gamusa
no es pot mantenir a ell
i vol mantenir sa cussa.

Sant Antoni i el Dimoni
Jugaven a futbol
el Dimoni va fer falta
i Sant Antoni va fer gol

Sant Antoni és es patró
de Maó i Ciutadella.
li peguem amb sa botella
perquè no tenim tassó

Sant Antoni va per mar
tocant una campaneta
tots els peixos de la mar
ballen dins de sa barqueta

Sant Antoni es un bon sant
qui te un dobler li dona
perquè li guardi s’animal

tant si és de pèl com de ploma

Sant Antoni i el dimoni
jugaven al monopoli,
el dimoni va guanyar
i Sant Antoni va plorar.

Na Pareta fa es mussol.
perquè té s'home petit .
L'ha perdut per dins es llit .
per ses rues des llençol.

Sa ximbomba ja no sona
ni sona ni sonarà
perquè te sa pell de ca
i sa canya que no es bona

Vaìg passar per un canyàr
i vaig collir una canyeta
per fer una ximbombeta
pels darrers dies sonar.

La ximbomba sona trista
madona no la sentiu
es senyal que no tenia
aigua ardent el ximbombista.

Una dona vella vella
tenia un bony a n’es cul
quan el metge li curava
tirà un pet i apagar el llum.